Outconsumer.com

M'agrada la reflexió que fa el Francesc Escribano avui a El Periódico: "Un sudoku o un llibre aïlla tant o més que un videojoc". Ell argumenta molt bé un pensament que tenim moltes persones, però no cala, justament per culpa dels prejudicis que denuncia.

Els videojocs (com Internat abans que tothom tingués Facebook) estan mal vistos perquè es pensa que provoquen un efecte negatiu en els nens. Aïllament, alienació, violencia (per les trames, els objectius i els escenaris), marginació. "Per què és bo un llibre" és una pregunta fàcil de fer, com la de "per què és dolent un videojoc". Fem-la al revés. "Per què és dolent un llibre" i "per què és bo un videojoc".

Sorprenentment, les respostes es poden intercanviar. Estimula la imaginació, aumenta la creativitat, puleix els sentits... Arrel de la opinió del Francesc Escribano he recordat una companya de classe que no feia més que llegir llibres: un darrera l'altre, desenes al cap de l'any. Llibres juvenils, sense més substància que qualsevol producte de High School Musical. Ella estava tan marginada com un nen que només juga a videojocs. Bé, de fet, més, perquè no podia parlar amb ningú de la classe de tots aquests llibres que només ella llegia. Això sí, tots els adults estaven encantats amb el seu hobbie.

Siusplau, deixem de veure els videojocs com quelcom negatiu de per si, com quelcom alienant, aillant i violent. Deixem que els nens siguin fills del seu temps i eduquem-los en l'esperit crític i en una cosa encara més important: en ser curiosos.